Cronologia
Per fixar l’any d’un esdeveniment, els romans van utilitzar diferents sistemes:
• Fixar-lo a partir del començament de l’era romana, que tenia com a any 1 el de la
fundació de la ciutat. Així, els romans escrivien ab urbe condita (a.u.c.) després
del numeral de l’any.el naixement de Crist (l’any 1 de
l’era cristiana) fou el 753 a.u.c.
• A partir del començament de l’època de la República, amb la instauració del consolat (any 244 a.u.c., que equival al 509 aC) el sistema més utilitzat era indicar la
data mitjançant els noms dels cònsols d’aquell any. Amb aquesta finalitat, en una
de les parets interiors del temple de Júpiter al Capitoli, s’hi fixava tots els anys un
clau i al costat s’hi escrivia el nom dels cònsols; existia, a més a més, una llista
dels cònsols anuals anomenada fastos consulares.
• El sistema menys freqüent era el que podríem anomenar era republicana, que
prenia com a any 1 el de l’expulsió dels reis, any 509 aC (post reges exactos).
Per tant, l’any del consolat de Ciceró i de la conjuració de Catilina, l’any 63 aC, es
podria indicar de les tres maneres següents:
DCXC ab urbe condita. Any 690 de la fundació de Roma.
M. Tulio, C. Antonio consulibus. Any en què van ser cònsols Marc Tul·li i Gai Antoni.
CDXLVI post reges exactos. Any 446 de l’era republicana, és a dir, després de l’expulsió dels reis
El calendari primitiu
La fixació del nombre dels mesos i dels dies de cada mes, i, per tant, la fixació del nombre dels dies de l’any, va anar variant al llarg de la història de Roma. Es poden distingir tres grans etapes: el calendari primitiu, el republicà i el julià.
El calendari primitiu tenia les característiques següents:
• Pel que sembla, era de base lunar; el començament dels mesos coincidia amb l’aparició de la lluna nova i la seva duració era la del cicle lunar: 28-29 dies.
• Tal com es dedueix dels noms primitius dels mesos, formats a partir dels adjectius numerals, els romans només comptaven 10 mesos. L’any computat començava al mes de març i acabava al mes de desembre (desè mes): era l’època activa de l’any, tant des del punt de vista agrícola com des del punt de vista militar. El perí-
ode de desembre a març, en canvi, era una espècie de «temps mort», que no es comptava, i estava dedicat en part a ritus de purificació col·lectiva en la transició d’un any a un altre.
L’any
El calendari va ser reformat i modernitzat a partir de l’època etrusca (segles VII-VIaC), tot i que els historiadors romans atribuïen aquesta reforma, que va ser vigent fins a la fi de l’època de la República, al llegendari rei Numa. Amb aquesta reforma se substituí el cicle lunar pel solar com a base per al còmput del temps. Així, l’any natural començava i acabava en el solstici d’hivern, a finals de desembre.
L’any es va dividir en dotze mesos a còpia d’afegir els de gener i febrer entre desembre i març. La tradició d’iniciar l’any oficial al mes de març es va mantenir, tot i això, fins al segle II aC, tant en l’aspecte polític, amb la presa de possessió de les magistratures anuals, com en l’aspecte militar, amb l’inici de les campanyes bèl·liques.
Alguns mesos van continuar tenint una duració ajustada a l’antic sistema lunar, és a dir, de 29 dies: gener, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre. El febrer tenia 28 dies i la resta, 31. Era un any, per tant, de 355 dies. El desfasament de deu dies i escaig respecte del cicle solar es corregia afegint cada dos anys un mes intercalar d’uns vint dies a finals de febrer. Aquest complicat sistema era controlat pel Col·legi dels Pontífexs, però mai no va acabar de solucionar satisfactòriament el desfasament.
En resum, la modernització del calendari no va ser total, a causa d’aquesta mescla de conservadorisme i innovació que es pot observar en tants fenòmens de la cultura romana.
Els romans distingien quatre estacions: ver (primavera), aestus (estiu), autumnus (tardor) i hiems (hivern).
Els mesos
Els sis primers mesos s’anomenaven amb un nom derivat de la divinitat o culte a què estaven consagrats:
• Januarius (gener), pel nom del déu llatí Janus, invocat en els inicis de totes lesactivitats. També estava dedicat a ell el primer dia de cada mes.
• Februarius (febrer), pel nom de Februus o Februa (no és prou clar), divinitat que personificava la purificació pública a què Roma se sotmetia des dels temps primitius en la transició de l’any.
• Martius (març), per Mart, que era el protector per excel·lència del romà, com a agricultor i com a soldat: totes dues activitats tenien el seu començament en aquesta època de l’any.
• Aprilis (abril): nom d’interpretació dubtosa; probablement deriva del nom etrusc de la deessa grega Afrodita (Apru). Com a mes primaveral per excel·lència, estava consagrat a la deessa Venus
• Maius (maig): en honor, sembla, de la deessa Maia, mare de Mercuri. Els romans l’anomenaven Bona Dea i la seva festa se celebrava aquest mes.
• Junius (juny), perquè estava consagrat a Juno, esposa de Júpiter i protectora de les dones.
La resta de mesos conservaven el nom primitiu, derivat de l’ordre en què estaven: quintilis, sextilis, september, october, november, december.
